Las siglas EFQM es refereixen a la “European Foundation for Quality Management”, una organització creada en 1988 per 14 empreses europees, amb la finalitat de desenvolupar un model d’avaluació per a l’excelència. Des d’aleshores, infinitat d’organitzacions públiques i privades, ONGs, associacions , etc han vingut implementat l’esmentada metodologia avaluativa. Al nostre País, es fa ús tant d’EFQM com del model CAF, una adaptació per a ser implementada al sector públic (ajuntaments, etc).
El Model d’Avaluació EFQM, està constituit per 5 criteris agents i 4 agents resultats. Els criteris agents són els recursos dels quals disposem per a millorar la gestió de l’organització i sobre els resultats es mesuren els impactes de la nostra gestió.
Com a qüestió genèrica sobre el model, dir que és un instrument que assigna una gran importància a les persones de l’organització (en els nostre cas els i les docents) i a les persones usuàries (les famílies i l’alumnat).
A nosaltres ens agrada perquè recomana bones pràctiques per a aplicar a organitzacions en les quals es treballa amb persones i que són traslladables a les escoles i especialment per les bones pràctiques que recomana i que estan en línia amb el model de lideratge pel qual apostem, el compartit i contributiu.
El primer criteri és el del “Lideratge”. Encara que el model atorga un pes específic d’un 10% en l’avaluació, la seua importància és significativament major perquè transversalitza la resta de criteris agents.
El segon criteri és el de “Persones”. Es tracta de avaluar en este àmbit la gestió que es fa per part dels líders de l’organització dels recursos humans. Una bona pràctica seria implementar un Pla de Gestió de Recursos Humans; recordem que a l’Art.123 de la LLOE 2/2006 modificada per la LLOMQE 8/2013 es recull el Projecte de Gestió amb dues vessants, una de elles la gestió de persones.
El tercer criteri és el de “Polítiques i Estratègies”. És a dir, el grau de desenvolupament estratègic del Centre. Es tracta d’avaluar la Planificació Estratègica de l’escola, el seu Projecte Educatiu i la resta de documents estratègics i la cohesió i coherència entre ells.
El quart criteri és el de “Aliances i Recursos”. Quina gestió fem dels recursos no personals i com tracten als nostres col·laboradors o “partners”.
El cinquè criteri és el de “Processos i Sistemes de Qualitat”. Més endavant comentarem què és un Mapa de Processos i què és la reingenieria d’estos.
Pel que fa als criteris resultats, en una organització s’han de dissenyar indicadors de percepció com ara: “El grau de satisfacció de 0 a 5 dels usuaris amb les entrades i eixides del centre” (es tracta d’una mesura subjectiva) i indicadors de rendiment com ara “Nombre mitjà de llibres que l’alumnat de 3r a 6é han llegit fent ús del servei de préstec de la biblioteca” (estem parlant en este cas d’una mesura objectiva). Ambdós tipus d’indicadors es complementen.
El criteri 6è és el de “Resultats en les persones”, el 7è el de “Resultats en les famílies usuàries” i el 8è el de “Resultats en la societat” (transferència d’innovació, programes de cooperació, programes d’aprenentatge-servei, etc). Per últim, el 9é criteri és el de “Resultats Clau de l’Organització” i com és lògic, etre ells, els referents al rendiment acadèmic de l’alumnat.
El significat del model és que podem dissenyar i intervindre sobre els criteris agents per a aconseguir cada vegada millors impactes en els criteris resultats. De cada procés d’avaluació, podem extraure unes conclusions que ens portaran a un aprenentatge sobre les àrees de millora de l’organització (criteris agents) sobre les que hauríem d’actuar per a millorar els resultats. De camí dissenyem noves estratègies, innovem i implementem nous plans gràcies al procés cooperatiu d’aprenentatge.
INNOVA ESCOLA 